La publicació que ara presentem parteix d’una intenció molt clara: poder demostrar que la Corona d’Aragó, i de manera molt especial l’àmbit català, visqué cap a 1400 un període de gran plenitud creativa durant el qual predominaren les relacions de la Corona amb els territoris de l’Europa septentrional, tot mantenint els contactes amb Itàlia i altres indrets de la Mediterrània. Les causes d’aquest canvi foren diverses però varen tenir molt de pes els interessos polítics, econòmics i també culturals, tots ells afavorits per avantatjoses aliances matrimonials. Alguns dels estudis posen l’èmfasi en la descoberta de noms d’artistes que evoquen un origen septentrional, bé sigui francès, flamenc, alemany o anglès, tot i que sovint no n’hàgim conservat les obres. D’altres deixen constància dels viatges, documentats o suposats, que pogueren fer alguns artistes autòctons cap als territoris del nord. En alguns casos, el desconeixement de les autories no ha estat impediment per a poder valorar la novetat i el caràcter internacional de les obres que sortosament sí ens han arribat. De vegades, els artistes forans s’estigueren només de pas a la Corona d’Aragó i la seva petjada degué ser fugaç, però també es té constància dels que s’hi establiren durant molt de temps, fet que va propiciar tota mena de profunds intercanvis. Totes aquestes circumstàncies van contribuir a bastir un dels períodes més fructífers i internacionals de l’art gòtic català.